REGGAE

Característiques

El reggae es basa en un estil rítmic que es caracteritza per talls regulars sobre una música de fons tocada per la bateria rítmica, coneguda com a "Beat", i la bateria, que es toca en el tercer temps de cada compàs. Aquest ritme és més lent que el d'altres estils precursors del reggae com el ska i el rocksteady.

Al reggae se l'associa amb el moviment rastafari, que influí molts músics prominents del reggae als anys 70 i anys 80.

Al començament llur utilizació es limitava a les cerimònies rasta, més endavant esdevingué un vehicle d'expressió musical als guetos de Jamaica.

SKA

ROCKSTEADY

Història

El reggae es va desenvolupar a partir del rocksteady a la dècada de 1960. El pas del rocksteady al reggae es veu il·lustrat en l'ús del shuffle en l'orgue; Bunny Lee va ser el pioner. Aquest tret ja era present en alguns singles de transició com "Say What You're Saying" (1967) de Clancy Eccles o "People Funny Boy" (1968) de Lee "Scratch" Perry. El tema "Long Shot Bus 'Em Bet" editat pel grup The Pioneers el 1967 es considera l'exemple més primerenc del nou so que posteriorment seria reconegut com reggae.

A principis de 1968 es publicaren els primers discos genuins de reggae, com "Nanny Goat" de Larry Marshall i "No More Heartache" de The Beltones. El 1968, el nord-americà Johnny Nash amb "Hold Me Tight" va ser el primer cantant que féu entrar en les llistes d'èxits dels Estats Units una cançó de reggae. Cap a aquesta època, la influència del reggae va començar a ser present en la música rock. "Ob-La-Di, Ob-La-Dóna" de 1968 dels The Beatles és un exemple de rock amb ritmes reggae.

Principals representants

Cecil Bustamente Campbell (nascut el 24 de maig de 1938), més conegut com a Prince Buster, és un músic musulmà de Kingston,Jamaica, i és recordat com una de les màximes figures del ska i el rocksteady. Els seus discs al segell Blue Beat en els 60 han inspirat a multitud de cantants de reggae i ska.
Altres.

Bob Marley

Robert Nesta Marley, més conegut com a Bob Marley (6 de febrer 1945 - 11 de maig 1981), fou un músic de reggae jamaicà.

A la seva ciutat natal Nine Mile, una petita localitat al nord de Jamaica, no podia imaginar que arribaria a convertir-se en un dels mites musicals del segle XX.

Nom de naixement	Robert Nesta Marley
Altres noms	Tuff Gong
Naixement	6 de febrer del 1945 Nine Mile, Saint Ann Parish,Jamaica
Defunció	11 de maig del 1981 Miami, Florida, EUA
Gènere(s)	Reggae, Ska, Rocksteady
Ocupació	Cantautor, guitarrista
Instruments	Guitarra, veu, percussió
Anys en actiu	1962 – 1981
Discogràfiques	Studio One , Beverley's,Upsetter/Trojan, Island/Tuff Gong
Artistes relacionats	The Wailers Band, The Wailers

Fujie Mei, Guillem Ropero, Esteban Ramírez

PUNK

 PUNK-ROCK 

Sovint anomenat simplement punk, és un gènere de música rock i un moviment cultural que neix a mitjans anys 70.

Les arrels musicals del punk rock es troben en els grups de garage rock americans i de beat britànics dels anys 60, en el pub rock i glam rock britànics de principis dels 70 i, finalment , en els grups del que s'anomena "proto-punk" americans de principis dels 70 com The Stooges i New York Dolls.

 Els principals representants: Ramones, Sex Pistols, The Clash , The Damned...

 Els Sex Pistols van ésser, tot i la seva curta existència, un grup anglès de punk molt influent. A través dels seus singles crus i nihilistes, i les seves violentes posades en escena, el grup va revolucionar la idea del que podia ser el Rock and Roll. Al Regne Unit, el grup va ser considerat perillós per a la majoria de la societat, i va ser prohibit a tot el país; als Estats Units no hi van tenir el mateix impacte, però un nombre incomptable de grups als dos països van inspirar-se en la força de la seva música, mentre que molts altres van inspirar-se en la seva ètica anarquista i indiferent al sistema.

Gabrielle Escobar, Alex Camarero, Alba Rodriguez, Carla Asuncion