dissabte, 10 de maig del 2014

TECNO

                                                           

                        MÚSICA TECNO

QUÈ ÉS LA MÚSICA TECNO?
La música tecno és un estil musical molt popular que implica l'ús de la tecnologia i diversos instruments musicals de diveses característiques .El gènere també admet l'ús de mitjans electromagnètics,que és el  que permet produir efectes i sons diferents.


ORÍGENS
L'origen de la música tecno es va trobar en la fusió de certs corrents de la música europea ,basats en l'ús experimental del sintentizador, així com en diferents estils de música d'arrel  afroamericana, el funk, el free jazz, o el primer electro. A això se li afegeix  la influència  d' una estètica y temàtica de tall futurista, basada tant en la ciència ficció com en algunes idees de l'obra d' Alvin Toffler.





QUAN I ON VA SURGIR
 
El tecno és un gènere de música electrònic de ball que va surgir en Detroit, Estats Units, a finals dels anys 80.


SAMIRA

Una de les interprets més destacades de la música tecno va ser Samira.


                            



Des de petita va ser animada per la seva família i va començar la seva fructífera carrera als 9 anys en programes de joves talents, on va guanyar en diverses ocasions. La primera aparició a la televisió marroquina i que li va reportar un gran èxit, va ser al programa "MawAheb".

El 1980 va fer un pas més en la seva carrera: va esdevenir la primera (i única) representant del Marroc al Festival d'Eurovisió encara que no amb gaire èxit. La cançó amb la qual va representar el seu país (Bitakat Hob (Carta d'amor)) va ser, de tota manera, un èxit en el món àrab.



Anthonella Solís, Daniela Roda, Alina Asqui i Valentina Zambrano.





dijous, 1 de maig del 2014

REGGAE


Característiques

El reggae es basa en un estil rítmic que es caracteritza per talls regulars sobre una música de fons tocada per la bateria rítmica, coneguda com a "Beat", i la bateria, que es toca en el tercer temps de cada compàs. Aquest ritme és més lent que el d'altres estils precursors del reggae com el ska i el rocksteady.
Al reggae se l'associa amb el moviment rastafari, que influí molts músics prominents del reggae als anys 70 i anys 80.
Al començament llur utilizació es limitava a les cerimònies rasta, més endavant esdevingué un vehicle d'expressió musical als guetos de Jamaica.

SKA



ROCKSTEADY




Història

El reggae es va desenvolupar a partir del rocksteady a la dècada de 1960. El pas del rocksteady al reggae es veu il·lustrat en l'ús del shuffle en l'orgue; Bunny Lee va ser el pioner. Aquest tret ja era present en alguns singles de transició com "Say What You're Saying" (1967) de Clancy Eccles o "People Funny Boy" (1968) de Lee "Scratch" Perry. El tema "Long Shot Bus 'Em Bet" editat pel grup The Pioneers el 1967 es considera l'exemple més primerenc del nou so que posteriorment seria reconegut com reggae.

A principis de 1968 es publicaren els primers discos genuins de reggae, com "Nanny Goat" de Larry Marshall i "No More Heartache" de The Beltones. El 1968, el nord-americà Johnny Nash amb "Hold Me Tight" va ser el primer cantant que féu entrar en les llistes d'èxits dels Estats Units una cançó de reggae. Cap a aquesta època, la influència del reggae va començar a ser present en la música rock. "Ob-La-Di, Ob-La-Dóna" de 1968 dels The Beatles és un exemple de rock amb ritmes reggae.


Principals representants

Cecil Bustamente Campbell (nascut el 24 de maig de 1938), més conegut com a Prince Buster, és un músic musulmà de Kingston,Jamaica, i és recordat com una de les màximes figures del ska i el rocksteady. Els seus discs al segell Blue Beat en els 60 han inspirat a multitud de cantants de reggae i ska.
Altres.

Bob Marley


Robert Nesta Marley, més conegut com a Bob Marley (6 de febrer 1945 - 11 de maig 1981), fou un músic de reggae jamaicà.
A la seva ciutat natal Nine Mile, una petita localitat al nord de Jamaica, no podia imaginar que arribaria a convertir-se en un dels mites musicals del segle XX.
Nom de naixementRobert Nesta Marley
Altres nomsTuff Gong
Naixement6 de febrer del 1945
Nine Mile, Saint Ann Parish,Jamaica
Defunció11 de maig del 1981
Miami, Florida, EUA
Gènere(s)Reggae, Ska, Rocksteady
OcupacióCantautor, guitarrista
InstrumentsGuitarra, veu, percussió
Anys en actiu1962 – 1981
DiscogràfiquesStudio One , Beverley's,Upsetter/Trojan, Island/Tuff Gong
Artistes relacionatsThe Wailers Band, The Wailers





Fujie Mei, Guillem Ropero, Esteban Ramírez




PUNK




 PUNK-ROCK 
Sovint anomenat simplement punk, és un gènere de música rock i un moviment cultural que neix a mitjans anys 70.


Les arrels musicals del punk rock es troben en els grups de garage rock americans i de beat britànics dels anys 60, en el pub rock i glam rock britànics de principis dels 70 i, finalment , en els grups del que s'anomena "proto-punk" americans de principis dels 70 com The Stooges i New York Dolls.




 Els principals representants: Ramones, Sex Pistols, The Clash , The Damned...

 Els Sex Pistols van ésser, tot i la seva curta existència, un grup anglès de punk molt influent. A través dels seus singles crus i nihilistes, i les seves violentes posades en escena, el grup va revolucionar la idea del que podia ser el Rock and Roll. Al Regne Unit, el grup va ser considerat perillós per a la majoria de la societat, i va ser prohibit a tot el país; als Estats Units no hi van tenir el mateix impacte, però un nombre incomptable de grups als dos països van inspirar-se en la força de la seva música, mentre que molts altres van inspirar-se en la seva ètica anarquista i indiferent al sistema.



Gabrielle Escobar, Alex Camarero, Alba Rodriguez, Carla Asuncion


dissabte, 5 d’abril del 2014

La música Heavy



EL HEAVY METAL


El heavy metal (literalment en català “metall pesant” o “metall dur”) és un estil musical descendent del Rock, molt menys influenciat pel Blues que el Hard Rock, caracteritzat principalment per la contundència del seu so, generalment obtinguda amb l'ús de guitarres elèctriques amb alt grau de distorsió, veus molt extremes i bateries amb doble bombo o doble pedal, i baixos pronunciats i contundents.


Es va crear a finals de la dècada del 1960 i a principis de la del 1970, al Regne Unit i als Estats Units.

Els instruments característics d'aquest gènere musical són: bateria, a preferiblement doble bombo, baix, una guitarra rítmica, una guitarra solista (de l'anglès, lead guitar) (en els primers grups se solia usar només un guitarrista) i un cantant (el qual de vegades toca algun dels instruments anteriors); també s'inclou eventualment un teclat.


Els grups que destaquen més en aquest gènere són AC DC, Scorpions, Led Zeppelin i Iron Maiden.


Els deu millors grups de heavy metal:




EL MOVIMENT HEAVY


La New Wave of British Heavy Metal (freqüentment abreviat com a NWOBHM, el que és el mateix en català com a ‘’Nova Onada de Heavy Metal Britànic’’) és un moviment del heavy metal que va començar a finals de la dècada de 1970, al Regne Unit, i que va proporcionar un gran ressò internacional a principis de la dècada de 1980. Aquesta etapa intentava declinar els primers grups de heavy metal com Deep Purple, Led Zeppelin i Black Sabbath. Els grups de la NWOBHM moderen les influències del blues dels anteriors grups, incorporant elements de punk, augmentant el tempo, i adoptant un so més "dur", aconseguint un estil més fort amb aquesta música. És una etapa exclusivament acceptada per la majoria de fans de heavy metal. Es considera que llavors és quan es funden els gèneres del metal extrem amb grups com Metallica i amb grups de la NWOBHM com Saxon, Diamond Head, Motörhead i Iron Maiden com a major influència en l'estil de música.


De totes maneres va estar ignorat per molts crítics del Regne Unit i els EUA, no obstant això la NWOBHM va dominar l'escena de hard rock de principis-mitjans de la dècada de 1980. La NWOBHM va ser musicalment caracteritzat per les seves cançons ràpides, acords enèrgics, solos de guitarra ràpids i melòdics, augmentant les notes vocals, amb temes lírics sovint descrits i inspirats per la mitologia, la ficció fantàstica i l'ocultisme.

La majoria de grups d'aquesta etapa van publicar els seus discos amb Neat Records, que va publicar també diverses edicions recopilatòries de la NWOBHM en els anys següents.



AC DC, UN GRUP DE HEAVY

AC/DC és un grup australià de hard rock que va sorgir l'any 1973, creat pels germans d'origen escocès Malcolm i Angus Young. El nom del grup fou idea de la germana de Malcolm i Angus que va veure'l escrit en un aspirador, l'acrònim "AC/DC" significa "Alternating Current/Direct Current". Després d'algunes variacions AC/DC va quedar format per Angus i Malcolm a les guitarres, Mark Evans al baix, Phil Rudd a la bateria i Bon Scott de vocalista substituint a Dave Evans.


                          


Aqui teniu una cançó d'AC DC



ENTREVISTA A UN MÚSIC DE HEAVY



1. Albert, com vas començar a interessarte pel Heavy? Què vas fer? A quina edat?


En realitat no sabia que estava interessat pel Heavy en aquella època. A principis dels anys vuitanta havia molta música i tothom al meu voltant,  amb catorze o quinze anys, tenia algun grup de referència. Escoltàvem rock, reggae, pop i un munt d'estils diferents. Els que ens agradava era el rock més dur, ja que de rock havien mil gèneres,  el que teòricament escoltàvem era "Hard Rock" de grups en el meu cas com AC/DC,   Thin Lizzy, Van Halen i grups anteriors com eren els Kinks o Jimmy Hendrix, i de nous, en aquells dies com Iron Maiden o Dio. Doncs tothom a qui li agradava algun d'aquests grups, portava samarretes dels mateixos i el cabell una mica o molt llarg. Del dia a la nit, vaig passar a ser heavy i , de tants grups que havia, èrem uns quants de heavys.



2. Toques algun instrument? Quin ès? Per què el vas escollir?



En el rock dur dels 80 seguíem bastant als guitarres sol.listes, així que vaig provar amb la guitarra, vaig fer algun grup per passar-ho bé, però igual que el rock dur es fusionava  amb altres gèneres, com funk, blues, simfònica o psicodèlia, jo vaig començar  a sentir tot tipus de música, des de reggae a swing, passant per funk, etc.... i així vaig començar a tocar el baix, instrument amb el que he tocat en diferents bandes i he fet uns quants concerts. Avui en dia toco la guitarra amb un grup de "Rock garatge", un altre variant del rock dur,  i el baix amb un altre de reggae/ska i, si tenim temps i algú ens ho demana, fem encara algun concert.



3. Quin és el teu grup preferit? Per què?


Escolto tanta música que no tinc un grup preferit. Depèn del dia, ara escolto molt reggae. En els anys vuitanta m'agradava molt Thin Lizzy, Gary Moore, Michael Schenker  i el guitarra del grup DIO que es deia Vivian Campbell o un altre guitarra que es diu Eddie Van Halen.



4. El Heavy és només  un tipus de música o també és una manera de pensar, viure la vida...?

En realitat per mi ser Heavy es quedar amb uns quants amics i gaudir d'un mateix gust per un tipus de música, amb la qual cosa es podria dir que a vegades encara sóc Heavy.


5. Actualment continues sent Heavy? De què treballes?


La meva feina no té res a veure amb el heavy, ni amb la música en general, de fet tots el meus àmics que han estat heavys es dediquen a moltes coses diferents: són advocats, comercials, informàtics, hi ha de tot, però si algun cap de setmana hi ha un bon concert, allà que hi anem. El meu treball és el d'oficial jurídic.

Us paso algun link dels grups esmentats:





Salutacions,
Albert

Up the irons!!!!

Volem agrair la seva col·laboració a l'Albert.







Issa Candé, Mar Aparicio, Jan Rovira i Gerard Gómez


PITBULL

Armando Christian Pérez, més conegut pel nom artístic de Pitbull, (Miami, 15 de gener de 1981) és un raper, cantant, compositor i productor estatudinenc, fill de pares cubans.

Gèneres

Pitbull canta: hip-hop, reggaeton, hip-house ielectro pop.

Hip-hop


Reggaeton


Hip-house


Electro pop




Cançons amb intèrprets coneguts

Ptbull, canta cançons a les que avui en dia els hi agraden a la gent. Per exemple amb Jennifer Lopez: On the flour, Dance again... Amb Shakira: Get it started... Amb Cristina Aguilera: Feel this moment... I Enrique Iglesias: I'm a freak...

dimarts, 25 de març del 2014

David Bisbal ''no hay dos sin tres''


A mi m'agrada molt aquesta cançó, els gèneres de David Bisbal són el pop llatí i el pop.
Espero que us agradi. 

dilluns, 24 de març del 2014

ORÍGENS DEL POP-ROCK


ROCK : terme bastant imprecís que engloba tot un ventall d’estils de música lleugera, des del “Rock and Roll”, el pop, la música folk-rock, el soul, la música disco... fins a les últimes tendències dels nostres dies. 
El “Rock and Roll” : estil musical, predominantment vocal, sorgit als EEUU com
a trobament entre la música popular negra (Blues, Rhythm and Blues) i el folklore musical americà blanc (Country). Va néixer durant la dècada dels anys 50.
Blues
 Duke Ellington-  C. Jam Blues (1942)

Rhythm and Blues
Johnny Cash "Get Rhythm"



L’esclat 

La música amb la que s’identificaven els joves dels 50, era el R&B ( rhythm and blues) dels negres, ja que representava un alliberament de la societat adulta dels EEUU. Es tracta d’una rebel·lió contra l’autoritat paterna. 
La música dels negres no va acabar de triomfar a principis dels 50 degut principalment al component racial (els músics negres tenien un accés molt restringit als mitjans de comunicació). Va ser quan els músics blancs van interpretar el R&B, quan aquesta música va tenir un esclat d’èxit sense precedents. 
Els principals músics blancs pioners van ser: Bill Halley, Jerry Lee Lewis i Elvis Presley (el Rei), entre d'altres.
 

Els anys 60
Durant els anys 60, el Rock canvia el seu epicentre geogràfic. Ara el Regne Unit competirà amb el lideratge d’EEUU. Els motivadors d’aquest canvi van ser els grups britànics
The Beatles i The Rolling Stones.
Aquesta dècada es caracteritzà per la convivència de gran varietat d’estils:

  • La música “Beat”, representada pels Beatles i altres grups britànics. Es caracteritza pel seu ritme contagiós i les bones harmonitzacions vocals.
  •  El “Surf”. Estil Nord Americà, representat pels Beach Boys. És alegre, vital, despreocupat...
  •  El “Folk-Rock”: és el resultat de la fusió entre les cançons tradicionals i populars, amb el Rock més agressiu i provocatiu que aquelles. Es dóna als EEUU i és de temàtica pacifista. És l’estil que adoptà el moviment “Hippie”. Els Hippies mantenien una actitud crítica i pacifista, rebutjant totalment la societat capitalista de la que es mantenien al marge.  El punt culminant del moviment pacifista, foren els grans festivals, el principal dels quals va ser“Woodstock” amb 450.000 assistents (1969).
  •  El "Soul”: Soul significa ànima. És música interpretada per negres. Els seus antecedents són el Blues i el R&B. En aquesta dècada Berry Gordy creà la “Motown”, que és un segell discogràfic que promociona exclusivament a músics negres com: James Brown, Ike&Tina Turner, Stevie Wonder...